El Precambrià
Aquest nom inclou els tres primers eons de la història terrestre, aproximadament vuit novens del temps transcorregut des de l'origen del planeta fins l'actualitat.
La formació del sistema solar es va allargar durant milions d'anys. Els planetes es van formar per agregació de cossos rocosos, des de fragments petits fins a grans asteroides o fins i tot petits planetes. Cada col·lisió produïa molta calor a la Terra, de manera que alhora que n'augmentant la massa, també en va anar augmentant la temperatura, fins que una gran part de la seva massa va arribar a estar fosa.
L'eó Hadeà
Comença quan el planeta ja estava formant, fa uns 4500 milions d'anys. Se'n fa coincidir el final amb les primeres evidències de l'existència de vida, fa uns 3800 milions d'anys. Té, per tant, una durada d'uns 700 milions d'anys. Durant aquest temps van tenir lloc diversos esdeveniments:
- Diferenciació, a la Terra, d'un nucli metàl·lic i un mantell rocós.
- Formació del camp magnètic per la convecció del nucli metàl·lic.
- Formació de la Lluna a partir de fragments llançats a l'espai per la col·lisió d'un petit planeta amb la Terra.
- Bombardeig intens de meteorits sobre la Terra i la Lluna.
- Desgasificació del mantell, que va donar origen a una atmosfera molt densa composta fonamental de diòxid de carboni i vapor d'aigua.
- Formació de la hidrosfera i inici del cicle d'aigua
- Formació dels primers fragments d'escorça granítica i inici de la tectònica de plaques. Primeres col·lisions entre les masses continentals.
Hi ha evidències que fa 3800 milions d'anys ja hi havia una vida bacteriana a la Terra.
L'eó Arqueà
L'Arqueà comprèn des de fa 3800 fins a fa 2500 milions d'anys, i es caracteritza pels canvis ambientals produïts per l'activitat biològica:
- Colonització de les capes superficials dels oceans per part dels bacteris quan es va acabar el bombardeig meteorític, i aparició dels primers bacteris fotosintètics, que produeixen oxigen com a residu.
- Enriquiment en oxigen de l'atmosfera i de l'aigua dels oceans.
- Disminució de la concentració de diòxid de carboni als oceans. Aquest gas s'utilitza en la fotosíntesi i afavoreix la sedimentació de calcàries.
- Disminució de l'efecte hivernacle en disminuir el dioxid de carboni a l'atmosfera.
- Enriquiment de nitrogen a l'atmosfera, a causa de l'acció de bacteris descomponedors. Actualment és el gas més abundant: constitueix gairebé el 80% de la massa de l'atmosfera.
L'eó Proterozoic
El Proterozoic comprèn des de fa 2500 fins a 550 milions d'anys, i es caracteritza pels canvis climàtics externs a causa de l'activitat biològica i el vulcanisme:
- Inici de la formació de la capa d'ozó per acumulació de l'oxigen atmosfèric. L'atmosfera va assolir una concentració d'oxiegen unes cents vegades més petita que l'actual.
- Oxidació i precipitació dels metalls dissolts als oceans, que van formar dipòsits de ferro, manganès i alres metalls.
- Reducció dràstica de la quantitat de dioxi de carboni atmosfèric a causa de la fotosíntesi, que al seu torn va fer disminuir l'efecte hivernacle. Com a conseqüència d'això es van succeir diverses glaciacions molt severes.
- Aparició de les primers animals pluricel·lulars, semblants als cucs marins.
- Expulsió a l'atmosfera d'una gran quantitat de dioxid de carboni per causa d'un vulcanisme intens, que va tenir lloc al finals de l'eó. Això va invertir la situació climàtica i es va iniciar una època de calor sufocant.
- Col·lisió de les masses continentals entre elles i formació d'un únic supercontinent, anomenat Rodinia
