L'Escala del temps geològic

El descobriment de la radiocativitat va permetre durant el segle XX fer càlculs cada vegada més precisos sobre l'edat de la Terra per calcular aquets càlculs han utilitzat tres tipus de criteris diferents:

• Els criteris geoquímics es basen en l'anàlisi química dels minerals de les roques, que poden delatar, per exemple la presència d'una atmosfera oxidant o reductora, o la presència d'elements anòmals causats per impactes de meteorits 

• Els criteris biològics parteixen de l'estudi dels fòssils, que permeten corelacionar unitats geològiques i detectar els moments en què han tingut lloc extincions massives d'espècies.

•       Els criteris estratigràfics tenen en compte l'estudi de les roques estratificades. S'hi busquen discordances, i disconformitats, és a dir, sèries estratigràfics en les quals els estrats han perdut el paral·lelisme entre ells.

La utilització conjunta d'aquests tres criteris ha permès dividir la història de la Terra en intervals de temps organitzats jeràrquicament.

La història de la Terra es divideix en quatre eons. Cada eó es pot dividir en eres; les eres en períodes; els períodes, en èpoques, i aquests darrers, en edats.

Quan es tenen dades suficients, s'hi poden intercalar altres subdivisions, com subperíodes, subèpoques o subedats. aquestes divisions menors es fan servir normalment quan s'estudien les roques més recents.

Bioatratigrafia i litostratigrafia

La biostratigrafia és la prt de la geologia que intenta establir subdivisions del temps geològic a partir dels fòssils; també s'utilitzen altres criteris, el paleontològic és el més empleat perquè els fòssils tenen l'avantatge que la majoria són força abundants i fàcils de reconeixer.

La litostratigrafia té com a objectiu descriure les unitats geològiques i atribuir-los un origen tan concret com sigui possible. Aquestes unitats s'anomenen formacions geològiques, i reben el nom de la seva litologia i de la localitat on s'han descrit.

Subdivisions del Fanerozoic

Leó Fanerozoic, que comprèn els darrers 550 milions d'anys, és el més curt dels quatre eons i el que té les subdivisions més detallades, perquè les roques que el representten són abundants, contenen molts fòssils i estan poc poc metamorfitzades.

En les roques del Fanerozoic s'han identificat milers d'espècies de fòssils, moltes de les quals presenten una distribució geogràfica ja que es tracta d'organismes que formaven part del plàncton marí, vivien surant a la deriva i els corrents els van distribuir àmpliament per l'acció.

A més, moltes d'aquestes espècies van evolucionar ràpidament. En pocs milions d'anys, o fins i tot en centenars de milers d'anys, desapareixia una espècie i se n'originava una de nova.

El Fanerozoic es divideix en tres eres: el Paleozoic, que comença fa 55o milions d'anys; el Mesozoic, que comença fa 245 milions d'anys, i el Cenozoic, que comença  fa 65 milions d'anys i arriba fins a l'actualitat.