L'edat de la Terra
L'any 1795 el geòleg James Hutton va publicar el llibre Teoria de la Terra, en què defensava la idea que calia mesurar l'edat del nostre planeta en centenars o potser milers d'anys.
Charles Lyell també era geòleg i, després de llegir el llibre de Hutton, va escriure Principis de geologia. Entre qui van quedar profundament impressionats amb la lectura de Principis de geologia hi havia Charles Darwin, que es va endur el llibre en el seu viatge al voltant del món. Lyell va desenvolupar dues idees que ja havia avançat Hutton: l'actualisme i l'uniformitarisme.
Actualisme
El present és la clau del passat, amb aquesta frase Lyell volia donar a entendre que els processos que havien modelat la Terra eren els mateixos que els qüestió es produeixen en l'actualitat, si bé en pot haver variat la intensitat.
Lyell pensava en processos com l'erosió, el vulcanisme o la formació de relleus per plenament. Però també és cert que en la història de la Terra hi ha hagut processos i situacions que actualment ja no hi tenen lloc, com l'intens bombardeig meteorític, la formació del nucli o l'existència d'una atmosfera sense oxigen.
Uniformitarisme
Lyell sostenia que els processos geològics com l'erosió i l'aixecament dels relleus han estat constants al llarg de la història de la Terra, han estat molt lents, i que si han aconseguit resultats de tanta magnitud és perquè actuen durant llarguíssims períodes de temps, no obstant també hi ha hagut processos geològics en la història del nostre planeta.
Càlculs sobre l'edat del planeta
Darwin, Lyell i altres naturalistes van intentar trobar un procediment que els permetés calcular l'edat de la Terra. Van fer càlculs bastant-se en la velocitat a què s'erosionaven les muntanyes, o en la velocitat a què s'acumulaven els sediments a les conques sedimentàries, fins i tot en la velocitat a què els cucs de terra produïen sòl fèrtil... Però aquest càlculs oferien resultats molt diferents entre ells i gens concloents.
L'any 1862 el físic William ThomsonEl 1862, el físic William Thomson (Lord Kelvin) de Glasgow publicà uns càlculs que fixaven l'edat de la Terra entre 20 milions i 400 milions d'anys.Assumí que la Terra s'havia format a partir d'un objecte completament fos, i determinà el temps que trigaria la superfície a refredar-se per assolir la temperatua actual. Els seus càlculs no tingueren en compte la convecció de l'interior de la Terra, el que permet que escapi més calor de l'interior per escalfar les roques properes a la superfície.El geòlegs no acceptaren una edat tant petita per a la Terra i els biòlegs pensaren que era un poc plausible. Charles Darwin, que havia estudiat el treball de Lyell, proposà la seva teoria de l'evolució dels organismes per selecció natural, en el qual el procés de combinació de variació heretable i acumulativa aleatòria esmerçaria gran quantitat de temps.
Radioactivitat i edat de les roques
Definim radioactivitat com l'emissió espontània de partícules (alfa, beta, neutró) o radiacions (gamma, captura K), o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d'un arranjament de la seva estructura interna.
Gràcies a la radioactiviat es va poder esbrinar l'edat de les roques, i això va permetre saber que l'edat de la Terra era de milers de milions d'anys.
